El 27 de juny del 1999, el Cor Tessàlia va oferir el seu concert de presentació a l’Església de l’Esperança, una petita joia arquitectónica del segle XVIII que va pertànyer al convent de l’Esperança i que es troba en ple barri gòtic de Barcelona. El 9 de maig de l’any 2004, en motiu de la celebració del seu Vè aniversari, el Cor ofereix en aquest mateix entorn, obres com la Missa brevis Sancti Joannis de Deo o Kleine Orgelmesse (petita missa amb orgue) en Sib major (Hob. XXII:7), composta el 1775 per Franz Joseph Haydn (Rohrau, Baixa Àustria, 31 de març de 1732; Viena, 31 de maig de 1809) entre d’altres.

 Enguany, el Cor commemorà el XVè aniversari de la seva fundacio amb un concert molt especial i emotiu que va tenir lloc el passat dissabte 24 de maig a les 19h en la Capella de l’Esperança; aquest indret tan significatiu pel cor. El concert va aplegar directors, cantaires, amics i familiars que han vist créixer el cor durant aquest quinze anys.

Sònia Marín i Toni González, cantaires del cor, van ser els encarregats de presentar l’acte, fent un exhaustiu repàs biogràfic de tots els esdeveniments i anècdotes que han marcat el cor des dels seus inicis el 1999 fins als nostres dies.

El concert es va estructurar en dues parts diferenciades. A la primera, interpretada per la plantilla del cor sota la direcció de Laia Santanach, es va sentir una obra escollida especialment per aquesta ocasió: una selecció parcialment representada de la comèdia madrigalesca Festino nella sera del giovedi grasso avanti cena, d‘Adriano Banchieri. Cada una de les peces que conformen aquesta obra va ser intruïda per uns versets humorístics recitats per Mireia Martínez, col·laboradora i excantaire del cor, que feien “un guiño” a diversos moments del cor. Cal destacar la col·laboració especial de l’Elías Benito Arranz, baríton professional, excantaire, primer president i fundador del cor, el qual es va sumar a la gresca del Festino, tot entonant el seu “brindesi” a la penúltima peça i que no va deixar indiferent a ningú fent gala de la seva professionalitat i tècnica vocal.

La segona part del concert es va compondre d’un repertori molt variat, dirigit pels directors que han portat el cor durant aquests quinze anys i interpretat per la plantilla del cor i tots els excantaires que hi van voler participar. Més d’una quinzena d’excantaires van unir les seves veus per cantar aquestes peces sota la direcció de Laia Santanach, Damián Moragas, Jordi Marín i Montañés i Gemma Tatay Ribosa.

Les peces, triades pels mateixos directors, oferien una mostra del repertori propi que el cor ha interpretat al llarg de la seva existència, a més de ser un recordatori d’algunes de les peces més significatives. Van estar representats estils, països i èpoques diverses de la història de la música, incloent-hi arranjaments de cançons populars o d’autors d’arreu del món.

S’hi va escoltar una selecció de peces del Renaixement, com ara un madrigal italià, una chanson francesa o unes danses cantades angleses, entre les quals hi havia representats autors com Jacques Arcadelt amb Il bianco e dolce cigno (amb text del poeta italiàAlfonso de Ávalos i d’Aquino, marquès de Pescara i del Vasto), Josquin des Prés i el seu Mille Regrets, Thomas Ravenscroft i A round of three country dances in one o el mateix rei Enric VIII d’Anglaterra, que va fer recopilar una sèrie de peces en un manuscrit que porta el seu nom, algunes de les quals, compostes per ell mateix com Pastyme with good company que es va interpretar en el concert.

Igualment van estar presents alguns autors més contemporanis i propers a nosaltres com Joaquim Maideu i Puig amb el seu Diàleg, que posa música a un text de Marià Manent i Cisa i d’altres de caire religiós com els motets Ave Maria de Ferran Cruixent i Salve Regina d’Enric Morera i Viura, autor que encara que sol ser més conegut per les seves sardanes, també va treballar altres gèneres músicals. Finalment, es van escoltar un parell de peces representatives del repertori popular o d’autor d’altres països d’arreu del món: Del prado vengo, popular d’Argentina de Vivian Tabbush i la brasilenya Azulão de Jaime Ovalle, arranjada per Roberto Ricardo Duarte que va concloure l’acte.

Aprofitem per deixar constància del nostre agraïment a totes les persones i entitats que han col·laborat amb nosaltres durant aquests quinze anys: cantaires, directors i altres col·laboradors, sense deixar-nos tots els responsables de les parròquies i altres entitats que, de forma desinteressada, ens han ofert la possiblitat de donar a conèixer el fruit del nostre treball amb els concerts que hem fet durant aquest temps, així com també els responsables de les parròquies que ens han acollit per poder dur a terme el treball necessari. En especial, també cal deixar constància de l’esforç dels cantaires, la directora i les comissions del cor que van fet possible el desenvolupament d’aquest projecte, així com dels excantaires i exdirectors que ens van acompanyar en aquesta celebració.

Moltíssimes gràcies a tots! I per molts anys!

Cor Tessàlia