El llegat de Montserrat i les Catedrals de Barcelona
Tant l’Abadia de Montserrat com les Catedrals de Barcelona han esdevingut centres musicals de gran importància, amb el pas de grans mestres de capella, organistes i compositors. El Cor Tessàlia, nascut ara fa 20 anys en el sí d’un d’aquests centres com és la Catedral de Barcelona, i coneixedor del seu patrimoni religiós, presenta un programa de música sacra catalana amb diversos autors que han passat per aquesta important institució religiosa i musical, per lesglèsia de Santa Maria del Mar de Barcelona (coneguda com Catedral del Mar) i també per Montserrat.
La música dels poetes
Cantar la poesia és el propòsit del Cor Tessàlia en La música dels poetes. Traslladar al públic les diverses perspectives i reflexions de l’art de la rima, compartir l’experiència d’endinsar-nos en les riques teranyines de paraules i significats dels grans poetes: Maragall, Carner, Cervantes, Lorca o Ausiàs March. Un concert que es basa en diverses composicions de músics catalans com Eduard Toldrà, Francesc Vila i Cristòfor Taltabull, entre d’altres, que donen veu als poetes i ens conviden a conèixer la sonoritat catalana del segle XX i XXI, hereva de la música del romanticisme i profundament influenciada, també, per les harmonies i ritmes tradicionals.
Glòria de Vivaldi
L’Orquestra Barroca de Barcelona conjuntament amb el Cor Tessàlia i el Cor Ariadna presenten una de les obres mestres de la música religiosa del barroc, el Glòria RV 589 en Re major que Antonio Lucio Vivaldi (1678‐1741) va compondre durant la seva estança a L’Ospedale della Pietà. Aquest Glòria consta de dotze moviments alternant fragments corals amb d’altres solistes i sempre des d’una sensibilitat compositiva sorprenent que dóna com a resultat una música descriptiva, afectiva, innovadora i de gran riquesa harmònica.
Via Crucis
El Cor Tessàlia redescobreix el Via Crucis de Franz Liszt tot centrant-se en una interpretació expressiva i meticulosa en els detalls estilístics del mestre de la tecla. Una obra musical extraordinària, sovint massa oblidada en els racons de la història de la música, però que captiva al públic per la seva bellesa, la seva espiritualitat i la seva intrínseca personalitat, lligada a la humil espiritualitat franciscana que va embolcallar els últims anys de la vida de Franz Lizt.